Orenga - Orégano - Origanum vulgare

L'orenga és una planta autòctona de la regió mediterrània.

 

Característiques.

És una planta herbàcia, de 30 a 80 cm d'alçària, perenne, sovint llenyosa a la base, erecta, de tiges rogenques, ramificada, un xic pilosa i molt flairosa.

Les fulles són oposades amb el limbe ovat, ample, enter o una mica denticulat, de fins a 4 cm de llargada per 2 d'amplada, amb puntuacions translúcides.

Les flors són bilabiades, de 4 a 7 mm, rosades, reunides en glomèruls terminals, envoltats de bràctees ovades, tenyides de color púrpura.

 

Localització.

A les vores seques del bosc caducifoli y a la muntanya mitjana.

 

Època de recol·lecció.

Abans de començar l'estiu, quan la planta és a punt de florir, se'n cullen els brots tendres i les fulles. Es poden conservar un cop assecats a l'ombra, en un lloc airejat perquè el procés sigui ràpid.

 

Ús gastronòmic.

El seu aroma recorda el de la menta i el de la sajolida.
Es pot fer servir com additiu per a les amanides vegetals, ja que combina molt bé amb el tomàquet, però és sobretot l'herba clàssica per a condimentar carns. Dóna un gust molt fi als estofats, a les salses per a pasta, a les pizzes i empanades de carn i, fins i tot, als bistecs a la planxa fregats amb l'herba abans de coure'ls.

Uns quants branquillons dins d'una ampolla d'oli o de vinagre els transmeten la seua fragància.

 

Propietats medicinals.

Se li atribueixen varies propietats medicinals, la més coneguda com a antioxidant. També se la considera tònica i digestiva.

Font principal utilitzada: wikipedia.